MANIFEST DIA DEL MEDI AMBIENT MESA CIVICA MOU-TE PER CIUTAT
Amb ocasió de la celebració del dia internacional del Medi Ambient, enguany sota el lema “Moltes espècies. Un planeta. Un futur”, hem de ser conscients de que el primer entorn a on ens moguem és la ciutat, i que les nostres accions i actituds poden contribuir de manera decisiva a que aquest medi ambient urbà s’enriqueixi i es faci més variat, amable i acollidor.
Sota l’asfalt que trepitgem i les voravies per on caminem hi segueix existint la terra, i és necessari restablir la comunicació amb aquest substrat vital nostre. Moltes vegades, ens ceguem per la nostra supèrbia com a espècie dominadora d’aquest planeta, tot i que la crua realitat ha començat a fer palesa la fragilitat d’aquest globus a on visquem.
El medi ambient urbà és especialment dur, perquè les nostres ciutats actuals fa temps oblidaren que formem part d’un meravellós mecanisme de precisió, interactuant amb el medi i les espècies que l’habiten. Tot el que feim té conseqüències, i ens passa o ens passarà factura més prest o més tard.
És clar que no podem pretendre rebutjar les exigències i les comoditats que la vida moderna ha duit aparellada, però arriba el moment de contemplar la nostra quotidianitat amb un esperit crític, demanant-nos amb sinceritat si tot el que el progrés porta ens ha fet més feliços i ha contribuït al nostre benestar.
Potser aquells que ho visqueren encara guarden dins la seva memòria el record d’una ciutat com la nostra, a on la gent acostumava anar caminant d’una banda a l’altra, o a on, en arribar els mesos d’estiu, els veïns baixaven als carrers per a gaudir de la conversa tranquil·la a la fresca. També, a on podies deixar els nins al carrer pels seus jocs i corregudes, sense tenir l’ànima estreta per la por de que un cotxe se’ls dugués per davant, i les persones grans no tenien una limitació de la seva autonomia personal com tenen ara, pel fet d’haver de travessar amples calçades plenes de cotxes a punt d’arrancar, en una cruel carrera contra rellotge que matemàticament els reserva el podi de perdedors.
Doncs bé, la gent de Mesa Cívica Mou-te per Ciutat, com que som realistes, perseguim el que uns consideren un impossible, però nosaltres pensem és ben real i digne de lluitar per ell. I no es tracta d’un caprici ni d’un ensonyament passatger i volàtil, no. Parlem d’un model de ciutat que ha començat a avançar poc a poc però ja ha assolit una velocitat de creuer a moltes d’indrets del nostre entorn europeu i d’altres països avançats. Des-d’un punt de vista pràctic i purament mercantil, es tracta de ciutats que, be poden competir amb nosaltres com a destí turístic, o son emissores de visitants cap a nosaltres. En ambdós casos ens interessa imitar-les: D’una banda, hem de competir com a destí per a un turisme cada vegada més lligat a les qüestions socio culturals, paisatgístiques i de qualitat de vida, i per l’altre, hem de poder oferir uns estàndards als quals els nostres visitants son cada vegada més acostumats, i si no som capaços de
fer aquest canvi, ens giraran l’esquena del tot.
Les reivindicacions de la Mesa Cívica en aquest sentit son ben senzilles i assumibles, fins i tot dins un context d’estalvi i contenció econòmica que aquesta crisi de la qual no som responsables ens ha portat.
Així, volem:
Que els i les vianants puguin gaudir de passejos comercials oberts, amb comerç variat i bancs i cafeteries on poder seure i gaudir del temps de lleure a la ciutat.
– Que es prioritzi la desaparició de les barreres arquitectòniques per a què les persones amb mobilitat reduïda i mares i pares amb infants, puguin moure’s sense problemes.
– Que s’incrementin els passos per a vianants a Ciutat per donar prioritat als desplaçaments a peu, així com que la regulació semafòrica sigui preferent per als vianants.
– Que, sobre tot els vianants, seguits de la bicicleta i el transport públic siguin els transports prioritaris, essent el cotxe l’alternatiu, i que els futurs dissenys de l’urbanisme de la ciutat responguin a aquesta prioritat.
– Animem a què la ciutadania utilitzi les bicicletes fent servir la nova xarxa de carrils-bici de la Ciutat.
– Que s’ampliï la xarxa de tren i transport públic urbà i interurbà (itineraris i freqüències), i que el bitllet sigui únic amb l’objectiu de garantir una disminució de l’afluència de cotxes a la ciutat.
– Que es potenciïn els aparcaments dissuasoris i es garanteixi la combinació d’aquests amb el transport públic urbà o sistema de lloguer de bicicletes municipal, el conegut CYCLING, que tan be funciona a altres ciutats.
– Que s’apliqui la normativa de seguretat vial per a la protecció dels vianants i ciclistes envers els cotxes.
– Que la Policia Municipal s’impliqui, garantitzant l’absoluta prioritat de la comoditat, tranqulitat i seguretat dels vianants sobre qualsevol altre mitjà de transport, permetent i fomentant de manera especial la convivència pacífica d’aquests amb la bicicleta, i també el respecte dels vianants dels carrils per a bicicletes.
No ens sembla que això sigui somiar truites; tenim una tradició i una experiència al nostre subconscient col·lectiu per assolir aquests reptes. Som una ciutat mediterrània lúdica, vital , amb una herència cultural envejable, i amb un substrat de civilitzacions sota els nostres peus que ens proporcionen multitud d’avantatges i atractius per a assolir un lloc capdavanter i privilegiat en el panorama internacional.
Només cal, doncs, que ens llevem la bena de davant els ulls i tinguem ben present el model al que volem dirigir-nos. El temps no perdona, i les equivocacions d’avui les pagarem demà, sense la possibilitat de rectificar. Encara podem actuar amb intel·ligència, visió de futur i també amb consciència de les petites coses que contribueixen a que les nostres vides transcurreixin d’una manera plena, harmoniosa i feliç.
Mesa Cívica
MANIFEST DIA DEL MEDI AMBIENT MESA CIVICA MOU-TE PER CIUTAT
Amb ocasió de la celebració del dia internacional del Medi Ambient, enguany sota el lema “Moltes espècies. Un planeta. Un futur”, hem de ser conscients de que el primer entorn a on ens moguem és la ciutat, i que les nostres accions i actituds poden contribuir de manera decisiva a que aquest medi ambient urbà s’enriqueixi i es faci més variat, amable i acollidor.
Sota l’asfalt que trepitgem i les voravies per on caminem hi segueix existint la terra, i és necessari restablir la comunicació amb aquest substrat vital nostre. Moltes vegades, ens ceguem per la nostra supèrbia com a espècie dominadora d’aquest planeta, tot i que la crua realitat ha començat a fer palesa la fragilitat d’aquest globus a on visquem.
El medi ambient urbà és especialment dur, perquè les nostres ciutats actuals fa temps oblidaren que formem part d’un meravellós mecanisme de precisió, interactuant amb el medi i les espècies que l’habiten. Tot el que feim té conseqüències, i ens passa o ens passarà factura més prest o més tard.
És clar que no podem pretendre rebutjar les exigències i les comoditats que la vida moderna ha duit aparellada, però arriba el moment de contemplar la nostra quotidianitat amb un esperit crític, demanant-nos amb sinceritat si tot el que el progrés porta ens ha fet més feliços i ha contribuït al nostre benestar.
Potser aquells que ho visqueren encara guarden dins la seva memòria el record d’una ciutat com la nostra, a on la gent acostumava anar caminant d’una banda a l’altra, o a on, en arribar els mesos d’estiu, els veïns baixaven als carrers per a gaudir de la conversa tranquil·la a la fresca. També, a on podies deixar els nins al carrer pels seus jocs i corregudes, sense tenir l’ànima estreta per la por de que un cotxe se’ls dugués per davant, i les persones grans no tenien una limitació de la seva autonomia personal com tenen ara, pel fet d’haver de travessar amples calçades plenes de cotxes a punt d’arrancar, en una cruel carrera contra rellotge que matemàticament els reserva el podi de perdedors.
Doncs bé, la gent de Mesa Cívica Mou-te per Ciutat, com que som realistes, perseguim el que uns consideren un impossible, però nosaltres pensem és ben real i digne de lluitar per ell. I no es tracta d’un caprici ni d’un ensonyament passatger i volàtil, no. Parlem d’un model de ciutat que ha començat a avançar poc a poc però ja ha assolit una velocitat de creuer a moltes d’indrets del nostre entorn europeu i d’altres països avançats. Des-d’un punt de vista pràctic i purament mercantil, es tracta de ciutats que, be poden competir amb nosaltres com a destí turístic, o son emissores de visitants cap a nosaltres. En ambdós casos ens interessa imitar-les: D’una banda, hem de competir com a destí per a un turisme cada vegada més lligat a les qüestions socio culturals, paisatgístiques i de qualitat de vida, i per l’altre, hem de poder oferir uns estàndards als quals els nostres visitants son cada vegada més acostumats, i si no som capaços de
fer aquest canvi, ens giraran l’esquena del tot.
Les reivindicacions de la Mesa Cívica en aquest sentit son ben senzilles i assumibles, fins i tot dins un context d’estalvi i contenció econòmica que aquesta crisi de la qual no som responsables ens ha portat.
Així, volem:
Que els i les vianants puguin gaudir de passejos comercials oberts, amb comerç variat i bancs i cafeteries on poder seure i gaudir del temps de lleure a la ciutat.
– Que es prioritzi la desaparició de les barreres arquitectòniques per a què les persones amb mobilitat reduïda i mares i pares amb infants, puguin moure’s sense problemes.
– Que s’incrementin els passos per a vianants a Ciutat per donar prioritat als desplaçaments a peu, així com que la regulació semafòrica sigui preferent per als vianants.
– Que, sobre tot els vianants, seguits de la bicicleta i el transport públic siguin els transports prioritaris, essent el cotxe l’alternatiu, i que els futurs dissenys de l’urbanisme de la ciutat responguin a aquesta prioritat.
– Animem a què la ciutadania utilitzi les bicicletes fent servir la nova xarxa de carrils-bici de la Ciutat.
– Que s’ampliï la xarxa de tren i transport públic urbà i interurbà (itineraris i freqüències), i que el bitllet sigui únic amb l’objectiu de garantir una disminució de l’afluència de cotxes a la ciutat.
– Que es potenciïn els aparcaments dissuasoris i es garanteixi la combinació d’aquests amb el transport públic urbà o sistema de lloguer de bicicletes municipal, el conegut CYCLING, que tan be funciona a altres ciutats.
– Que s’apliqui la normativa de seguretat vial per a la protecció dels vianants i ciclistes envers els cotxes.
– Que la Policia Municipal s’impliqui, garantitzant l’absoluta prioritat de la comoditat, tranqulitat i seguretat dels vianants sobre qualsevol altre mitjà de transport, permetent i fomentant de manera especial la convivència pacífica d’aquests amb la bicicleta, i també el respecte dels vianants dels carrils per a bicicletes.
No ens sembla que això sigui somiar truites; tenim una tradició i una experiència al nostre subconscient col·lectiu per assolir aquests reptes. Som una ciutat mediterrània lúdica, vital , amb una herència cultural envejable, i amb un substrat de civilitzacions sota els nostres peus que ens proporcionen multitud d’avantatges i atractius per a assolir un lloc capdavanter i privilegiat en el panorama internacional.
Només cal, doncs, que ens llevem la bena de davant els ulls i tinguem ben present el model al que volem dirigir-nos. El temps no perdona, i les equivocacions d’avui les pagarem demà, sense la possibilitat de rectificar. Encara podem actuar amb intel·ligència, visió de futur i també amb consciència de les petites coses que contribueixen a que les nostres vides transcurreixin d’una manera plena, harmoniosa i feliç.