El carrer Blanquerna ha de seguir essent per als i les vianants, i no per als cotxes.
Mesa Cívica lluitarà amb totes les seves forces per que això no canvii.
Reproduïm la intervenció d’un membre de la Mesa Cívica davant el Plenari de l’Ajuntament el passat mes de desembre.
Senyora Batlessa, senyores i senyors regidors i ciutadans de Palma:
La plataforma ciutadana “Mesa Cívica, mou-te per Ciutat”, de la qual formen part els col·lectius i associacions Amics de la Terra, Federació d’Associacions de Veïns de Palma, FSC-Comissions Obreres, GOB, Masa Crítica , PIMECO i STEI-Intersindical, vol expressar el seu recolzament incondicional a la peatonalització efectiva del carrer Blanquerna de Palma.
No podria ser d’una altra manera des-d’el moment que la nostra plataforma promou, entre d’altres, mesures dissuasives de l’ús del transport privat: pacificació del trànsit, regularització semafòrica amb prioritat per vianants i bicicletes, peatges urbans, àrees amb prioritat residencial….
Però no només som nosaltres els que defensem la real peatonalització dels centres, en una anticipació del que arribarà, vist el fenomen que es generalitza a les ciutats europees més avançades i altres de l’Estat espanyol. També hi ha més de tres milers de signatures, nombre elevadíssim de persones d’aquesta ciutat que han manifestat el seu suport a la peatonalització real d’aquest emblemàtic carrer del nostre eixample.
Potser som visionaris, tot i que les nostres utopies –entre cometes- cada vegada agafen més força i s’incorporen de manera inqüestionable a la realitat de les ciutats, però com un cavall de troia, la llavor de que és possible una ciutat més humana, amable i digna de ser passejada gaudint-la, contra el que sempre sen’s havia venut, que era un vedat pels cotxes, s’està escampant com una mala herba, i tinc por –i n’estic convinçut- que això no ho aturarà ningú, sigui del color pol·lític que sigui.
Al carrer Blanquerna es va fer un simulacre descafeïnat de peatonalització. Hi havia un fluxe de vehicles de motor aliens als veïnats, molts d’ells circulant a velocitats manifestament per damunt dels 20 kilòmetres per hora. Això suposava que, un carrer amb l’aparença d’una àrea peatonal a on els vianants no avisats – ¡ i els nins ¡ es sentien confiats i al marge de la circulació motoritzada, podien trobar-se amb un cotxe bastant llançat, amb situacions de risc que jo he vist amb els meus ulls. D’altra banda, hi havia una indisciplina manifesta en qüestió d’aparcament, de la qual la primera víctima n’era el carril bici.
Voldria demanar que no es manipuli a les persones residents. Podran arribar a la porta de casa seva en cotxe quan ho hagin de menester, i, en canvi, gaudiran d’un silenci i una tranquil·litat de luxe, sense fums, clàxons i rodades.
I…, que dir als comerciants?:
Cada vegada hi ha mes estudis sobre la incidència de les peatonalitzacions i son ben concloents quan afirmen amb unanimitat que afavoreixen al petit i mitjà comerç. És un tòpic, però no em resistesc a demanar que consultin als comerciants del carrer dels Oms o d’altres com aquest, si voldrien cotxes all seu carrer. Potser una persona es pot aturar davant una tenda amb el seu cotxe i comprar qualque cosa, però el que no podrà fer mai és passejar amb tranquil·litat, topant-se amb els suggerents mostradors dels comerços o les olors de bon menjar d’un restaurant. Així doncs, em semblaria més lògic que les seves pancartes les portessin els representants del “carrefús”; ells sí que en tenen motius de preocupació.
Tinc molta bibliografia, però no vull deixar de llegir un retall de diari, d’un que no es distingeix pels seus plantejaments revolucionaris. El Mundo, edició Pais Valencià, 23 de setembre de 2009, página 79. Titular : “La peatonalización reactiva el comercio”, subtitulant “Las actuaciones en las calles del centro histórico de la ciudad para ampliar el espacio peatonal han propiciado más de 20 aperturas de negocio y 13 reformas de locales”. No comment.
Al Partit Popular, només voldria recomanar-li que sigui valent i que asumeixi plantejaments moderns del que ha de ser una ciutat del segle XXI, que no s’aferri a clixés cada vegada més superats per la realitat i per les tendències que s’imposen a tot arreu. El “Conservative Party” del Regne Unit podria ser un bon exemple, quan defensa maneres sostenibles de desplaçament, com ara el caminar o la bicicleta –tinc l’enllaç al seu abast- 🙂
(http://www.conservatives.com/Policy/Where_we_stand/Transport.aspx).
També, sense anar més en-lluny, l’ajuntament d’Oviedo, governat pels populars, un referent estatal en la peatonalització, amb un èxit clamorós.
Si fins i tot els seus cosins s’han posat les piles, perquè no ho poden fer ells? Totes i tots en sortiríem guanyant, i no poc.
Moltes gràcies.
Mesa Cívica 